El centre de pràctiques

M'agradaria fer-vos una presentació del meu centre de pràctiques, també en aquest blog del PRCII.
 

Es tracta d'un centre privat on es duen a terme intervencions multidisciplinars, el qual està especialitzat en TDAH, però no tan sols atenen a clients amb aquest tipus de trastorn.

Hi treballen vuit professionals formant un equip multidisciplinar que modula entre la psicologia, pedagogia i la medicina. El clima del centre és molt agradable i les relacions entre els diferents professionals són disteses i amb bona intercomunicació. La directora del centre, psicopedagoga, és l'assessora principal. Quatre especialistes més també intervenen en aquest camp i la resta se situa més aviat en l’àmbit de la psicologia clínica (una d’elles també és especialista en psicologia jurídica). Per últim hi col·labora un metge.

Pel que fa al context de la intervenció psicopedagògica hem de dir que està dotat d’una certa complexitat. Per tal de comprendre-la millor ens podem referir a les dimensions d’anàlisi i a tres moments fonamentals en la construcció conjunta (assessors psicopedagògics i actors que conformen el context) del context d’assessorament, que serien la fase de planificació, la fase d’execució i la fase d’avaluació:

a) Primera fase: planificació de la intervenció. S’analitza la demanda, s’interpreten les intencions i expectatives dels actors implicats i s’estableixen uns continguts d’intervenció preliminars.

Concretant, en el meu centre de pràctiques podríem considerar com a actors principals:

- L’autoritat institucional: ens referim a la directora del centre que alhora participa activament com a psicopedagoga. En aquest cas la directora té també la funció d’assessora, amb un ampli coneixement especialitzat en educació especial, TDAH, trastorns d’aprenentatge i tècniques d’intervenció psicopedagògica i comunicació, i dur a terme les decisions necessàries així com també la coordinació amb les famílies i d’altres centres i/o serveis de la zona (escoles, instituts, centres mèdics,...). Si algun cas ho requereix tot l’equip del centre treballa conjuntament en la planificació de la intervenció i, per tant, podrien formar part dels actors implicats l’equip de pedagogues, psicopedagogues i psicòlogues del centre. També els tutors dels centres escolars dels alumnes i especialistes de l’àmbit de la medicina, així com logopedes, etc

- L’equip de psicopedagogues: l’assessorament el faria la directora del centre com a psicopedagoga, i/o el mateix equip conjuntament o a nivell individual. Les dificultats podrien estar en el maneig de mètodes i continguts, elaboració i selecció de materials didàctics, orientació en situacions de reeducacions psicopedagògiques, en les relacions interpersonals entre les pròpies psicopedagogues o d’altres professionals que intervenen en el centre, amb els clients i/o les seves famílies.

- L’equip de psicòlogues: l’assessorament vindria per part del mateix equip de psicòlogues a nivell individual i/o conjuntament. Les dificultats podrien estar en l’elecció i enfocament del tractament, en els mètodes, les orientacions als clients i als seus familiars, en les relacions interpersonals entre les pròpies psicòlogues o d’altres professionals que intervenen en el centre, amb els clients i/o les seves famílies.

- Els clients: solen ser el centre de la demanda, es refereixen a un alumne/a individual i normalment està formulada per la seva família. Els problemes més comuns es refereixen a dificultats en l’aprenentatge, dislèxia, TDAH, RM, conductes disruptives, manca d’habilitats socials i/o bloquejos emocionals. Les demandes solen ser múltiples: reforç psicopedagògic per a la millora en els aprenentatges i desenvolupament integral de l’alumne, tractament de la dislèxia, el TDAH, etc i alhora orientació i assessorament en situacions familiars, tractament de les habilitats socioafectives, coordinació amb els professors dels centres educatius i/o amb els professionals de l’àmbit de la medicina.

- La família: la demanda pot venir formulada per l’equip de psicopedagogues i/o psicòlogues i/o a nivell individual per algun membre d’aquests equips, pel centre escolar (tutor/a, equip educatiu, coordinador/a de l’ESO, coordinador/a pedagògic, etc), pel client o per la pròpia família. La temàtica pot ser diversa, però destacaríem l’orientació i assessorament en l’àmbit socioafectiu, la demanda de recursos pedagògics per ajudar als seus fills en l’àmbit dels aprenentatges escolars en general i/o en tasques específiques, l’abordatge del tractament de les drogues, la sexualitat, l’ús d’Internet, la convivència a casa, orientació i assessorament acadèmico-professional per al seu fill, etc

Durant aquesta primera fase és primordial tenir un coneixement clar i precís sobre quina intenció tenen cada un dels actors implicats en el conflicte i què esperen de nosaltres; quin serà el seu grau d’implicació i de col·laboració i, per últim, quin serà el nostre objectiu o objectius durant el procés d’assessorament.

b) Segona fase: execució de la intervenció. S’intenta construir un nou tipus de relació d’assessorament amb alguns dels actors i es desenvolupen accions específiques en el temps i espais més apropiats.

Totes les intervencions es duen a terme en el centre, que disposa de diferents despatxos destinats a les reeducacions psicopedagògiques i a l’assessorament. Tan sols se surt d’aquest espai quan s’interactua amb els tutors dels centres escolars, que es traslladen a les pertinències de la institució escolar, i quan es requereix d’una psicòloga des d’alguna institució jurídica.

La intervenció amb els clients es dur a terme al llarg de mínim dues sessions setmanals d’una hora de duració d’atenció directa en un horari preestablert; amb les famílies l’orientació i assessorament no està subjecte a cap horari predefinit i es dóna llibertat horària a aquestes per a tramitar directament una demanda als professionals del centre, tot i que es recomana que es faci en hores matinals, ja que per les tardes els actors principals són els alumnes. Les intervencions amb la resta de professionals, ja siguin del propi centre o externs, tampoc estan predissenyades ja que les demandes solen ser puntuals, i la relació de continguts, la modalitat d’intervenció i l’organització de l’acció s’elaboren segons la prioritat i necessitats que se’n derivin, seguint els criteris dels professionals del centre, sota l’autoritat de la directora.

Cal deixar constància de l’enfocament multidisciplinar del centre, que se serveix de teories del model socioconstructivista, humanista, de la psicologia sistèmica, de l’existencialisme i de la psicologia cognitiva, entenent que cada persona amb la seva problemàtica és única i que pot necessitar de diferents recursos (compartint el posicionament de TDAH Catalunya). El coaching i la PNL també s’utilitza com a  suport al TDAH (tractament multimodal), així com el coaching educatiu i personal (i fins i tot empresarial), sota la perspectiva de que ofereixen una manera diferent de relacionar-te amb els demés i amb un mateix; ajuden a ordenar el propi pensament, a prendre consciència del propi potencial i a trobar a dins de cada un les respostes per a millorar i transformar la pròpia vida, per a viure-la de manera molt més equilibrada i conscient.

c) Tercera fase: avaluació de la intervenció. Es dur a terme mitjançant el control i seguiment d’indicadors dels progressos assolits en la resolució del conflicte amb la finalitat de saber en quin moment es troba la intervenció respecte de l’objectiu marcat i, alhora, per tal de dotar-nos de coneixement que ens enriqueixi professionalment parlant i ens ajudi a afrontar futures situacions similars a les actuals.