Volia compartir amb vosaltres una reflexió entorn les actuacions que es fan, sobretot als instituts de secundària, davant de l'alumnat amb TDAH, ara que tinc més experiència i més coneixements sobre el tema.
No em vull centrar en les actuacions concretes, sinó en una aproximació en general.
Bé, el cas és que orientacions per a tractar l'alumnat amb TDAH n'hi ha moltes i a l'abast de tothom, començant pel Protocol presentat per la Irene Rigau. Però la meva experiència a secundària com a docent em fa pensar que una part del col·lectiu docent (posem... un 40%?) o bé no té coneixement d'aquest protocol o bé en té, però no posa en pràctica les indicacions que aquest dóna amb els alumnes amb TDAH. No he fet cap estudi per afirmar el que estic dient, per això són tan sols reflexions. Però, perquè m'entengueu, avui dia encara em trobo respostes de professorat (de diferents Instituts) davant d'un alumne diagnosticat amb TDAH tals com:
- La majoria de la classe es distreu (per tant, no es distreu degut al TDAH!)
- El que li passa és que "és un vago"
- Aquest (alumne/a) passa de tot
- Només es dedica a distorsionar la classe
- És un cas perdut
- etc
Per altra banda, els situen al final de la classe "perquè no molestin" i no s'asseguren que han entès les instruccions per a les tasques, ni els hi donen més temps per a fer-les (i molt menys pels exàmens!), tenen el mateix volum de deures que la resta, etc és a dir, que no es responsabilitzen, com a docents, del que significa tenir un alumne/a amb TDAH.
Puc estar d'acord (i ho estic!) en que hi ha una tendència a diagnosticar TDAH un pèl lleugera, que sembla que "està de moda", etc però també he pogut comprovar gràcies a l'experiència en educació com a psicopedagoga i a les pràctiques que, si s'aplica el protocol per a alumnat amb TDAH, ells responen positivament: tenen menys comportaments disruptius, augmenten la seva motivació (i autestima!), adquireixen més habilitats, aprenen més,...! I ho escric amb un signe d'exclamació perquè m'interessa remarcar-ho.
El fet és que "no em penso rendir" davant d'aquesta situació i seguiré en la línia d'aconseguir que hi hagi més comprensió sobre el tema i, al cap i a la fi, més responsabilitat per part del cos docent.
Heu tingut alguna experiència similar? Què en penseu?
Estaria encantada de que compartíssiu la vostra experiència amb mi. Gràcies.
