Conclusions finals

Amb aquesta entrada finalitzo la creació d'aquest blog que m'ha acompanyat al llarg del PRCII (tot i que encara no he finalitzat les pràctiques al centre).

Aquest blog m'ha ajudat a no tan sols documentar el meu procés, sinó també a reflexionar sobre les meves experiències i a ordenar-les, creant un ventall d'entrades i pàgines relacionades.

I ara m'adono de quant he après sobre el TDAH, sobre aquest trastorn modern que abunda a les aules de les escoles i dels instituts. Doncs a vegades ens pensem que sabem sobre un tema, però quan més hi profunditzes més t'adones del que encara et falta per aprendre. 

També estic contenta de la guia teorico-pràctica que he elaborat, doncs els seus inicis es remunten al PRCI i ha estat al llarg d'aquest PRCII que he ampliat la part teòrica i l'he farcida d'exemples i d'estratègies pràctiques, moltes de creació pròpia gràcies a l'aprenentatge fet al llarg del recull de documentació i anàlisi d'aquesta, de la pròpia experiència adquirida en les pràctiques presencials, etc.

Hi havia moments que tenia la sensació que no acabaria mai la guia... sobretot quan vaig començar la part pràctica, que al principi em va costar bastant. Però finalment la vaig donar per acabada!

Gràcies a les intervencions (i anteriors observacions) també m'he reafirmat en la idea de la importància que té l'acompanyament en el procés d'aprenentatge d'un nen o jove, i més si té dificultats. Els dos clients a qui estic fent les intervencions agraeixen aquest recolzament i estic segura que, tota la reeducació, els està influint no tan sols en els seus aprenentatges escolars, sinó també en créixer com a persones, en les relacions familiars, etc. 

Alhora, sóc més conscient de les meves intervencions en quan tinc presents les orientacions per treballar amb nens amb TDAH i, per tant, em sento més recolzada per una teoria (i aquest fet m'està ajudant també a nivell laboral).

M'hagués agradat, això sí, tenir més temps per a fer les intervencions i poder fer una avaluació de la seva evolució (en aquests moments no seria viable donat que fa massa poc temps del seu inici), però la distribució del temps del meu PRCII ha estat el més ajustada possible donades les tasques que havia de desenvolupar. De fet, vaig desenvolupar uns indicadors d'avaluació, però ja vaig apuntar que aquesta avaluació s'hauria de fer a final del curs escolars dels clients.

Al llarg d'aquest blog també he tingut alguna dificultat per gestionar els documents i penjar-los al blog, ja que fins ara sempre havia treballat inserint imatges, però no vinculant documents des d'una altra plataforma digital. En aquest sentit, també he après!

En general, puc dir que estic satisfeta del procés fet i que el més gratificant de tot, a part d'haver pogut ajudar als clients, ha estat que he après!

Moltes gràcies als companys/es que m'heu acompanyat al llarg del meu PRCII a través d'aquest blog!

Fins aviat,

Les meves reeducacions

En una entrada anterior us vaig explicar quin era el patró d'actuació que en el meu centre de pràctiques seguien en cada una de les reeducacions. Bé, doncs jo segueixo el mateix, però en aquesta entrada us vull comunicar les directrius que tinc presents per a treballar amb alumnat amb TDAH. Aquestes directrius les tinc en compte amb ambdos clients (en la guia les trobareu desenvolupades).

En termes generals, sempre intento:

1) Valorar l'esforç que els clients fan i dir-los que en sóc conscient.

2) Proporcionar-los reforç positiu (dient-los: "molt bé", "felicitats", "aquesta lletra t'ha quedat molt bonica", etc) quan han fet quelcom ben fet, quan la presentació és adequada, etc.

3) Pactar amb ells quan demanen fer una tasca diferent a la que toca. Per exemple, si estem fent un exercici de matemàtiques i em volen explicar alguna cosa, els hi dic que primer acabem els deures de matemàtiques i, després, m'ho poden explicar. D'aquesta manera no barregem les tasques, fet que els ajuda a concentrar-se i, per altra banda, els hi dono un temps per ser escoltats.

4) Ajudar-los a tenir les mínimes distraccions possibles. Per exemple: si estan llegint un paràgraf d'una pàgina, amb un full en blanc tapo l'altra pàgina del llibre que té dibuixos, d'aquesta manera poden focalitzar millor l'atenció en el que estan fent.

5) Mantenir cada dia que estic amb ells un mínim de contacte físic, ja sigui tocant-los el braç, l'esquena, etc D'aquesta manera afavoreixo el vincle amb ells, per una banda, i per l'altra els tranquil·litzo (s'ha vist que el contacte físic tranquil·litza als nens/joves amb TDAH, sobretot si tenen molta hiperactivitat-impulsivitat).

6) Ajudar-los a organitzar-se sobretot el cap de setmana respecte les tasques escolars: apuntem a l'agenda les matèries que caldria que estudiessin, especificant la pàgina o apartat. Sempre amb l'acord del client (és important que entenguin el perquè cal fer determinades tasques en aquell moment, etc).

7) Ens fixem molt en la cal·ligrafia i les faltes d'ortografia per tal de treballar-ho de manera transversal (solen tenir dificultats).

El cert és que totes aquestes directrius són importants per treballar amb els clients amb TDAH, però crec que també afavoririen a la resta de l'alumnat. El reforç positiu els ajuda a augmentar la seva autoestima i seguretat en ells mateixos, així com la motivació cap a les tasques escolars i el seu propi aprenentatge.

Sentir-se escoltat és important per a totes les persones, tinguin l'edat que tinguin.

El contacte físic afavoreix el vincle amb els alumnes, la confiança, etc i alhora afavoreix també el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Penseu el mateix?

Reflexions entorn les actuacions als instituts de secundària

Volia compartir amb vosaltres una reflexió entorn les actuacions que es fan, sobretot als instituts de secundària, davant de l'alumnat amb TDAH, ara que tinc més experiència i més coneixements sobre el tema.

No em vull centrar en les actuacions concretes, sinó en una aproximació en general.

Bé, el cas és que orientacions per a tractar l'alumnat amb TDAH n'hi ha moltes i a l'abast de tothom, començant pel Protocol presentat per la Irene Rigau. Però la meva experiència a secundària com a docent em fa pensar que una part del col·lectiu docent (posem... un 40%?) o bé no té coneixement d'aquest protocol o bé en té, però no posa en pràctica les indicacions que aquest dóna amb els alumnes amb TDAH. No he fet cap estudi per afirmar el que estic dient, per això són tan sols reflexions. Però, perquè m'entengueu, avui dia encara em trobo respostes de professorat (de diferents Instituts) davant d'un alumne diagnosticat amb TDAH tals com:

- La majoria de la classe es distreu (per tant, no es distreu degut al TDAH!)

- El que li passa és que "és un vago"

- Aquest (alumne/a) passa de tot

- Només es dedica a distorsionar la classe 

- És un cas perdut

- etc

Per altra banda, els situen al final de la classe "perquè no molestin" i no s'asseguren que han entès les instruccions per a les tasques, ni els hi donen més temps per a fer-les (i molt menys pels exàmens!), tenen el mateix volum de deures que la resta, etc és a dir, que no es responsabilitzen, com a docents, del que significa tenir un alumne/a amb TDAH.

Puc estar d'acord (i ho estic!) en que hi ha una tendència a diagnosticar TDAH un pèl lleugera, que sembla que "està de moda", etc però també he pogut comprovar gràcies a l'experiència en educació com a psicopedagoga i a les pràctiques que, si s'aplica el protocol per a alumnat amb TDAH, ells responen positivament: tenen menys comportaments disruptius, augmenten la seva motivació (i autestima!), adquireixen més habilitats, aprenen més,...! I ho escric amb un signe d'exclamació perquè m'interessa remarcar-ho.

El fet és que "no em penso rendir" davant d'aquesta situació i seguiré en la línia d'aconseguir que hi hagi més comprensió sobre el tema i, al cap i a la fi, més responsabilitat per part del cos docent.  

Heu tingut alguna experiència similar? Què en penseu? 

Estaria encantada de que compartíssiu la vostra experiència amb mi. Gràcies.

Adéu a una clienta amb una reflexió

En l'entrada anterior us vaig parlar de l'observació a 5 clients diferents... Bé, doncs a partir d'ara en seran 4, ja que la clienta nº 5 deixa el centre on faig les pràctiques.

M'entristeix perquè, com us vaig dir, la coneixia, i em feia il·lusió retrobar-me amb ella cada setmana. Per altra banda, era una de les clientes amb qui volia fer una de les intervencions... i ara no podrà ser.

El cas és que enlloc d'anar a aquest centre la família li ha buscat una persona que està estudiant magisteri, la qual li farà reforç escolar 3 dies a la setmana, i sortirà més econòmica... 

Aquest fet m'ha dut a pensar en la valoració social de la psicopedagogia, ja que a vegades m'ha donat la sensació que es confon amb el simple reforç a les tasques escolars entès com a classes particulars. Potser aquesta situació ha estat propiciada o ha estat una de les conseqüències degudes a la gran quantitat d'acadèmies privades que en nom de la psicopedagogia ofereixen classes de repàs, sense definir la diferència entre ambdós intervencions... Sí, penso que aquest fet perjudica la valoració d'aquesta professió.

Què en penseu?

Aprofito per deixar-vos l'enllaç d'un parell de vídeos. El primer intenta explicar d'una manera molt dinàmica què és la psicopedagogia i, el segon, intenta definir els àmbits psicopedagògics, la importància i la funció de la psicopedagogia, presentant als psicopedagogs com a agents del canvi.

Hi esteu d'acord?

1. ¿Qué es la psicopedagogía?

2. Psicopedagogía, función e importancia